Com quan érem nens petits

Tots els que estem ficats en el món de l’esport sabem que tot dura ben poc. Tant les coses bones com les dolentes. Un dia pots estar dalt de tot i amb una confiança desbordant que et permet fer qualsevol cosa i als pocs dies veure com no et surt res a la pista. Tant bon punt un equip pot agafar una dinàmica de 5 victòries seguides com al següent partit perdre per qualsevol petit detall i això desencadenar una ratxa negativa de 5 derrotes, sense saber ben be com a començat ni tampoc saber com aturar-la.  La pregunta és però, en quin moment obtenen importància aquestes dinàmiques tant guanyadores com perdedores? En Quin moment importa jugar be o malament? En edats sèniors? Cadets? Quan fan el canvi d’escola a club?

La veritat, no sabria dir en quin moment em va començar a molestar perdre i alegrar-me guanyar un partit. Tampoc se ben bé quan vaig començar a comptar els partits seguits que portàvem guanyant o perdent, o quan feia servir la calculadora per veure quines combinacions ens permetien ser campions a final de temporada. El que si sé es que hi havia un temps en que tot això no tenia importància. El que realment importava era que arribés  el dissabte, posar-te l’uniforme de l’escola i anar a jugar amb els amics de l’equip. No era vital guanyar o perdre, el que era divertit era estar amb els companys. I si amb una mica de sort feies una cistella, saltaves com si haguessis marcat un gol i ràpidament miraves als pares per a que tornessin la mirada i el somriure de complicitat d’aquell moment. Segurament aquell dia podies perdre de 30 punts, però aquell moment especial ja no tel prenia ningú.

Per que explico tot això? Simplement per a vegades em trobo a jugadors (m’incloc) que estan desmotivats o preocupats per certs aspectes que em comentat abans (dinàmiques perdedores, mal joc, poca comunicació amb entrenador i companys, etc.) i això els impedeix rendir i gaudir de l’esport tal com ho hauria de fer. A vegades és difícil trencar amb tot això i tornar a agafar confiança. Potser la solució és més fàcil del que pensem. I si tirem enrere i tornem a gaudir com quan érem petits, on tant si guanyaves com perdies, com si feies un gran partit o no tocaves pilota, sempre estaves rient?

Sovint ens envolten moltes coses que ens impedeixen rendir i oblidem el principal motiu pel qual, quan érem només uns nens, ens va fer animar a jugar aquest esport:  PASSAR-NOS-HO BÉ.

Un pensamiento en “Com quan érem nens petits

  1. Muy buen articulo. No es fácil ver las cosas con la distancia necesaria, ni aun menos dar o no la importancia que tienen. Es la mayoría de la veces es el tiempo la ayuda a poner el todo en su justo punto. Gracias, JL

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s